Matí

Marià Manent

Ets eixida del son com del mar. Tota humida,

somriu encar la boca als somnis, dolçament.

Brilla el sol a les herbes, però tu veus l’argent

     de la lluna, entre l’aigua adormida.

Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;

té perfums d’aquell mar ta delicada argilla;

i dus una gran perla pàllida sota els rulls,

     ondulats com una alga tranquilla.

Fonte: Pinto, J. N. 2002. Solos do silêncio, 2ª ed. SP, Geração Editorial.